Durant els primers anys del vol espacial només els estats nació tenien els recursos per desenvolupar i volar naus espacials. Tant el programa espacial dels Estats Units com el programa espacial soviètic van ser operats utilitzant principalment els pilots militars com a astronautes. Durant aquest període, no hi va haver llançaments espacials comercials que estiguessin a disposició dels operadors privats, i cap organització privada va ser capaç d'oferir llançaments espacials.
En la dècada de 1980, l'Agència Espacial Europea va crear Arianespace, la primera empresa de transport espacial comercial, i, després de l'accident del Challenger, el govern nord-americà va desregular el mercat del transport espacial d'Amèrica. En la dècada de 1990 el govern rus va vendre la seva participació majoritària de RSC Energia als inversors privats. Aquests esdeveniments, per primera vegada van permetre a les organitzacions privades d'adquirir, desenvolupar i oferir llançadores espacials, començant el període dels vols espacials privats.
La següent és una llista d'empreses i contractistes de fabricació de naus espacials no-governamentals.